Esquistosomiasi: una causa infreqüent d'hipertensió pulmonar en el nostre entorn / Esquistosomiasis: una causa infrecuente de hipertensión pulmonar en nuestro medio / Schistosomiasis: a rare cause of pulmonary hypertension in our environment

INTRODUCCIÓ: Una causa infreqüent al nostre entorn d'hipertensió arterial pulmonar (HAP) és l'esquistosomiasi, una parasitosi causada per Schistosoma mansoni I Schistosoma haematobium. És habitual en pacients d'àrees endèmiques, que en alguns casos poden desenvolupar HAP. CAS CLÍNIC: Presentem el cas d'un pacient de 13 anys, originari de Mali, que consulta per dolor toràcic I símptomes vegetatius associats a l'exercici. En l'exploració física destaquen un segon to cardíac augmentat I esplenomegàlia. Es troba en insuficiència cardíaca classe II de la NYHA. L'ecocardiografia mostra dilatació I hipertròfia ventricular dretes, amb signes indirectes d'hipertensió pulmonar, que es confirma per cateterisme. Tenint en compte la procedència del pacient, s'amplia l'estudi etiològic amb la investigació de la presència de Schistosoma en orina I femta, que resulta positiu per S. mansoni I S. haematobium. S'inicia tractament amb praziquantel I sildenafil; la parasitosi es resol I milloren els símptomes. COMENTARIS: La simptomatologia de l'esquistosomiasi varia segons les característiques de la infecció, la durada I la càrrega parasitària. La definició d'HAP associada a esquistosomiasi es basa en la confirmació mitjançant cateterisme juntament amb la presència del paràsit en orina o femta, I l'evidència d'afectació hepatoesplènica mitjançant ecografia. La patogènesi és encara desconeguda I el tractament no està ben establert, de manera que l'estratègia terapèutica és igual a la de l'HAP idiopàtica. Els antiparasitaris no han demostrat que poden canviar el pronòstic. La seva elevada morbiditat en població jove fa que hi hagi interès a millorar el control de l'HAP associada a esquistosomiasi

INTRODUCCIÓN: Una causa infrecuente en nuestro medio de hipertensión arterial pulmonar (HAP) es la esquistosomiasis, una parasitosis causada por Schistosoma mansoni y Schistosoma haematobium. Es habitual en pacientes de áreas endémicas, pudiendo desarrollar en algunos casos HAP. CASO CLÍNICO: Presentamos el caso de un paciente de 13 años, originario de Mali, que consulta por dolor torácico y síntomas vegetativos asociados al ejercicio. En la exploración física destacan un segundo tono cardiaco aumentado y esplenomegalia. Se encuentra en insuficiencia cardiaca clase II de la NYHA. La ecocardiografía muestra dilatación e hipertrofia ventricular derechas, con signos indirectos de hipertensión pulmonar, que se confirma por cateterismo. Dada la procedencia del paciente, se amplía el estudio etiológico investigando la presencia de Schistosoma en orina y heces, que resulta positivo para S. mansoni y S. haematobium. Se inicia tratamiento con prazicuantel y sildenafilo; la parasitosis se resuelve y mejoran los síntomas. COMENTARIOS: La sintomatología de la esquistosomiasis varía según las características de la infección, la duración de la misma y la carga parasitaria. La definición de HAP asociada a esquistosomiasis se basa en la confirmación de ésta mediante cateterismo junto con la presencia del parásito en orina o heces, y la evidencia de afectación hepatoesplénica mediante ecografía. Su patogénesis es aún desconocida y el tratamiento no está bien establecido, y la estrategia terapéutica es igual a la de la HAP idiopática. Los antiparasitarios no han demostrado cambiar el pronóstico. Su elevada morbilidad en población joven hace que haya interés en mejorar el control de la HAP asociada a esquistosomiasis

INTRODUCTION: Schistosomiasis, a parasitosis caused by Schistosoma mansoni and Schistosoma haematobium may cause pulmonary arterial hypertension (PAH). While common in endemic areas, schistosomiasis is an uncommon cause of PAH in our environment. CASE REPORT: We present the case of a 13-year-old male, originally from Mali, who consulted for chest pain and vegetative symptoms associated with exercise. Physical examination revealed an increased second heart tone and splenomegaly, consistent with NYHA class II heart failure. Echocardiography showed dilatation and right ventricular hypertrophy, with indirect signs of pulmonary hypertension, which was confirmed by catheterization. Given the origin of the patient, diagnostic studies were expanded to investigate the presence of Schistosoma spp. in urine and feces, which resulted positive for S. mansoni and S. haematobium. Treatment with praziquantel and sildenafil was started, resulting in resolution of the parasitosis and improvement of the symptoms. COMMENTS: The symptoms of schistosomiasis may vary depending on the characteristics of the infection, the duration of the disease and the parasitic load. The definition of PAH associated with schistosomiasis is based on the confirmation of PAH by catheterization along with the presence of the parasite in urine or feces, and the evidence of hepatosplenic involvement by ultrasound. Its pathogenesis is still unknown and the treatment is not well established, although same principles of management of idiopathic PAH are recommended. Antiparasitic drugs have not shown to impact prognosis. Its high morbidity in young population justify the interest in improving the control of PAH associated with schistosomiasis

Salut, estils de vida i condicions laborals dels pediatres a Espanya / Salud, estilos de vida y condiciones laborales de los pediatras en España / Health, life style, and working conditions of pediatricians in Spain

Fonament: la salut, els estils de vida i els hàbits dels pediatres, així com les característiques sociodemogràfiques del lloc de treball, les condicions laborals i els factors de risc psicosocial, són aspectes poc estudiats. Objectiu: conèixer la situació de salut, estil de vida i condicions laborals dels pediatres a Espanya. Mètode: enquesta adreçada a pediatres de tot Espanya, amb una mostra final de 1.028 professionals i una taxa de resposta total del 18,5%. Resultats: s'observa un augment de la feminització, amb un 59% de dones. El 71% dels pediatres treballa en atenció primària. La jornada de treball predominant és contínua pels matins, amb contracte estatutari, amb més precarietat en les dones i els joves, i una mitjana de 45 hores de treball setmanals. El 64,7% estan satisfets amb les condicions la-borals. El risc psicosocial és alt, amb una taxa de trastorns d'ansietat i depressió més alta que en la població general. Conclusions: s'observa una tendència a la feminització i un alt nivell de formació amb subespecialitat o doctorat. La majoria dels pediatres treballa en el sector públic en atenció primària, com a assalariats, amb poques perspectives de promoció i amb horaris inestables i jornades extenses. Hi ha riscos psicosocials relacionats amb la càrrega de treball i amb la baixa participació en les decisions. Els preocupa l'impacte de la crisi sobre la seva pràctica mè-dica i els seus pacients, més que sobre el seu salari, que com a conseqüència s'ha vist reduït. S'han observat estils de vida saludables i una bona salut autopercebuda, tot i presentar un risc elevat de mala salut menta

Fundamento. La salud, los estilos de vida y los hábitos de los pediatras, así como las características sociodemográficas del lugar de trabajo, las condiciones laborales y los factores de riesgo psicosocial, son aspectos poco estudiados. Objetivo. Conocer la situación de salud, estilos de vida y condiciones laborales de los pediatras en España. Método. Encuesta dirigida a pediatras de toda España, con una muestra final de 1.028 profesionales y una tasa de respuesta total del 18,5%. Resultados. Se observa un aumento de la feminización con el 59% de mujeres. El 71% de los pediatras trabaja en atención primaria. La jornada de trabajo predominante es continua por las mañanas, con contrato estatutario, mayor precariedad en las mujeres y los jóvenes, y una media de 45 horas de trabajo semanales. El 64,7% están satisfechos con las condiciones laborales. El riesgo psicosocial es alto, con una tasa de trastornos de ansiedad y depresión más alta que en la población general. Conclusiones. Se observa una tendencia a la feminización y un alto nivel de formación con subespecialidad o doctorado. La mayoría de los pediatras trabaja en el sector público en atención primaria, como asalariados, con pocas perspectivas de promoción y con horarios inestables y jornadas extensas. Existen riesgos psicosociales relacionados con la carga de trabajo y con la baja participación en las decisiones. Les preocupa el impacto de la crisis sobre su práctica médica y sus pacientes, más que sobre su salario que como consecuencia se ha visto reducido. Se han observado estilos de vida saludables y una buena salud autopercibida, a pesar de presentar un riesgo elevado de mala salud mental (AU)

Background. Health, life style, habits, working conditions, sociodemographic characteristics of the work place, and psychosocial risks of pediatricians in Spain has been poorly studied. Objective. To evaluate the health status, life style, and working conditions of pediatricians in Spain. Method. We constructed a multiple-choice survey addressed to pediatricians in Spain, with a final sample of 1,028 professionals (response rate of 18.5%). Results. There was a preponderance of females (59%), and primary care providers (71%). The predominant working day model was as continuous morning shift under statutory contract, which was more precarious for young practitioners and women, with an average of 45 hours per week. The working conditions were satisfactory for 64.7% of the pediatricians. The psychosocial risk was high; the proportion of professionals suffering anxiety and depression disorders was higher than among the general population. Conclusions. We observed a trend towards the increase of females and of individuals with subspecialty or doctorate. Most pediatricians work in the public sector in primary care, with limited options for promotion, and with unstable schedules and long shifts. There are significant psychosocial risks related to the workload and the low participation in decision making, along with concerns about the impact of the financial crisis on their practice and their patients, rather than on their own salaries. Despite the high risk for poor mental health, the pediatricians indicate having a healthy life style and good health (AU)